viernes, 22 de junio de 2012

Avui he somiat que entrava dins una catedral on s’hi estava celebrant una missa. A darrere de tot, quasi a les fosques, i sense que quasi ningú el mirés, un home tocant una guitarra endollada a mil pedals i cantant, era David Pajo, ell posava música a la missa, jo emocionat pel moment he tancat els ulls per escoltar-lo, s’hi estava molt bé. Però quan he obert els ulls és com si hagués passat molt de temps i la catedral era totalmet buida de gent i de bancs, he vist que havien arraconat tots els bancs a un racó, juntament amb unes plantes gegants. Era un espai molt gran i la llum que entrava pels rossetons em feia sentir molt en pau. Però de sobte he vist la gran porta de fusta tancada i he dit (i això és nou per mi dins els somnis) a la merda, vaig a atravessar-la! I l’he atravessat amb les mans com qui atravessa una cascada d’aigua, tan fàcil, simplement perquè jo estava convençut de que podria atravessar la porta abans d’atravessar-la. En aquell moment he pensat en Jodorowski i els seus somnis lúcids.

No hay comentarios:

Publicar un comentario